martes, julio 18, 2006

Les mentides

No tenen vergonya.
Ja fa temps que sabem que el Bush no en té, no té ni això ni cervell ni honor ni decència ni perspectiva històrica ni informació ni res que el pogués ajudar a ser una bona persona o un bon president... però això passa de ser vergonyós a ser criminal.
Si algú té a casa seva la Vanguardia del diumenge 16 de juliol que passi les pàgines d’Internacional i veurà aquesta ilustrativa secuencia:
- Más de cien civiles muertos (a mans dels bombardejos israelians)
- Sin lugar adonde huir (amb una bonica foto d’un nen calcinat dins un cotxe destrossat)
- Destruido el ministerio de Economia de Gaza, una ofensiva que suma ya 80 muertos
- Un país (Líban) que se apaga
- El circo de Jerusalén (una explicació d’unitat entre pobles)
- Irán ha movido primero (una condemna més o menys habitual de la por que tenim a la diferència, però lo bo ve ara...)
- ¿Quién parará esta locura? (testimoni d’espanyols que han hagut de fugir de la bogeria del Líban)
- La ilusión perdida de un verano (no hi haurà pau)

I a la pàgina 13, després dels més escabrosos detalls de la masacre unilateral israeliana, aquest titular:

EE.UU. pide al G-8 condenar a Hezbollah, Hamas, Irán y Siria por alimentar la crisis

Com tenen vergonya?? Com aquest cinisme? El balanç d’aquesta miniguerra del Líban són 120 morts tots civils al Líban i 15 a Israel, 9 soldats. Israel va començar aquesta bogeria de sang fa dues setmanes per rescatar un soldat segrestat a Gaza. Un israelià, bé val la mort de 80 palestins. Sabeu per quants presoners palestins van intercanviar els israleians l’últim soldat “segrestat”? Per 400. Sabeu què vol dir això? Que no haurien de ser presoners, que no tenen per què estar a la presó, que no són un perill, que són 400 persones sense cap mena de valor per ells, que els han empresonat per desmoralitzar un poble ocupat, vexat i assassinat sistemàticament mitjançant la millor teconologia bèl·lica inventada fins ara i importada dels Estats Units i Europa.
En teoria aquests atacs al Líban han de servir per rescatar a dos soldats segrestats més. Ells, els israelians, quan segresten algun palestí li diuen presoner, presoner de guerra.
Israel està atacant un país sobirà, Líban, que no li ha fet res com a tal. En teoria persegueixen a Hezzbolà, un partit-guerrilla xiita que des de sempre ha lluitat a favor de la causa palestina i que ja va expulsar els israelians (i els americans i els italians i els francesos que ocupaven aquest país) del Líban als anys 80, que ha fet d’exèrcit palestí per què aquest no ha existit mai... Els persegueixen i bombardegen Beirut, “els barris xiites”... Els xiites són els principals aliats dels americans a l’Iraq, són aquests amb els que intenten fer un govern, són la majoria a la que Saddam Hussein oprimia, són el 80% del poble iranià... Estats Units i Israel els destrueix al Líban i a Iran ho faria si pogués, mentrestant a Iraq afavoreix que es facin amb el control del país i que controlin la policia i les forces armades... I els xiites són una unitat. Això no ho oblidaran. Això no té sentit... Això tindrà conseqüències al futur. Les mateixes que el finançament americà del règim del Saddam per impedir l’expansió de la revolució islàmica de l’Iran. Ara els hi paguem unes bombes, els hi regalem i demà, quan les vulguin fer servir contra nosaltres per què els deixem tranquils, llavors els envairem i continuarem fent bullir l’olla de la indústria armamentística nacional. Omplirem de por els nostres ciutadans i anirem fent.
Israel també bombardeja carreteres, centrals elèctriques, ciutats, teòrics objectius militars... bombardeja el Líban. Un país artificial que ja té prous problemes per existir, on el govern no governa per què ningú se’l creu per què sempre occident hi ha fet i desfet com li ha vingut bé. I ara, una vegada més, la seva gent s’ha de veure morir per fanatisme i per què Israel “pugui garantir la seva seguretat”. I encara se senten comentaris sobre que els musulmans són molt seus, que si són fanàtics, que si la religió, que si no sé què...
Quan s’acabarà? Quan ens n’adonarem de qui assassina i qui es defensa? Quan deixarem de matisar les “condemnes” a les accions d’Israel? Quan deixaran de viure de la renta de l’holocaust? Quan? JA! Ja se que no puc convocar una manifestació multitudinària des d’aquí per protestar per aquestes injustícies flagrants però m’agradaria que això servís per fer pensar algú, per resumir dades que si te les donen per separat no volen dir res però que si s’acumulen prenen tot el sentit... No ho sé però a mi em bull la sang i no sé on posar aquesta impotència i per això us escric aquest mail.
No sé què pretenc, potser només descarregar impotència. Potser a algú que llegeixi això li importa tres parells de collons tot el que passi allà i pensa que ja tenim prou problemes aquí o que hi ha més morts al Congo... Jo crec que no tenim més problemes aquí i que si els tenim són cosa nostra (vull dir que ningú ens els ha imposat) i sobre lo del Congo, serà material per una altra jornada d’indignació.

SIUSPLAU, NO PENSEU QUE SI ELS MATEN SERÀ PER ALGUNA COSA QUE HAURAN FET! SIUSPLAU! NO PENSEM QUE “S’HO DEUEN MERÈIXER”. El que han fet es lluitar asimètricament per viure on han viscut tota la vida... Lluiten contra una maquinària que els supera, lluiten havent perdut i algunes vegades, al llarg del segle XX, van lluitar sense tanta raó, però avui LA RAÓ ÉS TOTA SEVA.